Abans que res, voldríem deixar clar que en cap moment no qüestionem la capacitat de docència ni la professionalitat del personal. La crítica es dirigeix més aviat cap a l’estructura i el desenvolupament de les assignatures; cap a la gestió, per tant, d’aquest primer grau d’humanitats. Comprenem que, en haver canviat el sistema d’ensenyament, sorgeix una dificultat de difícil solució, que tampoc no serà immediata. Tot i això, confiem que des de la col·laboració mútua trobarem un camí que satisfarà ambdues parts. Només voldríem participar de forma activa i constructiva en els futurs canvis: la nostra percepció és un dels punts claus per avaluar objectivament el funcionament del grau. Tot el que ara s’exposarà és el consens de dues setmanes d’assemblees diàries de la major part de la classe.
Primer trimestre
Medea
De totes les parts que conformen aquesta assignatura, es consideren només importants i necessàries l’escriptura acadèmica i la retòrica, sempre que es desenvolupi més per extens el temari. En efecte, la resta de blocs no han fet sinó distreure i restar temps de dedicació a allò que considerem realment útil, ja sigui de la mateixa MEDEA com d’altres assignatures.
Els apartats de lectura de mapes històrics i d’imatges pictòriques han resultat favorables, tot i que s’opina que haurien de formar part de les respectives assignatures (introducció a la història i fonaments de la història i la teoria de l’art).
El punt de major conflicte i descontentament ha estat el diari d’aprenentatge i la plantilla word de presentació de treballs. Considerem que aquest bloc ha estat sobrevalorat i que no s’ha seguit el que havia quedat estipulat des del començament del curs (la revisió de les entrades del diari, per exemple).
Per últim, atès que no es troben els percentatges de cada bloc en el pla docent, no comprenem quin ha estat el càlcul (sembla que fins i tot el professorat els desconeix). Destaquem que aquest pla docent va ser penjat a l’aula global força temps després d’haver començat el curs.
Història
El temari de l’assignatura, es considera, ha quedat reduït a la lectura dels power points, deixant en un segon pla l’explicació oral per part dels professors.
No considerem que realment haguem assistit a una assignatura introductòria per als estudis històrics, ja que el contingut no tenia una línia clara.
Els seminaris de només una hora són escassos si el que es pretén és explicar la matèria que no s’ha impartit a les classes plenàries. La majoria dels seminaris han quedat a mitges. El percentatge dedicat a la part dels seminaris se centra en l’assistència i la participació obligatòria de l’alumnat. Valorem negativament que, de no participar-hi, tot el percentatge en surti afectat.
Fonaments de la història i la teoria de l’art
Les classes d’introducció a la història i a la teoria de l’art han resultat satisfactòries.
Tot i això, el fet que la correcció de les pràctiques (diccionaris de terminologia estètica) no hagi estat efectuada pel mateix docent ha causat cert desconcert: en molts casos ha dificultat la comprensió dels conceptes.
Temas fundamentales de la filosofía
L’opinió és favorable. Creiem que és l’única assignatura en que, fins ara, té sentit que les pràctiques es facin abans del seminari, perquè d’aquesta manera es propicia la reflexió sobre el temari que requereix l’assignatura.
El fet que els seminaris duressin dues hores ha facilitat la creació d’un espai força participatiu, de debat i reflexió. Destaquem que duraven dues hores, encara que el nombre d’alumnes fos més elevat (cada seminari contenia dos grups de seminari).
Segon trimestre
Llengua Anglesa per a les Humanitats
Llengua Anglesa per a les Humanitats ha estat completament desconcertant: no hem trobat cap fil conductor clar, com tampoc relació entre seminaris i plenàries. Entorpia el desenvolupament de l’assignatura el desigual nivell de coneixement sobre la llengua per part dels estudiants.
Si es pretenia que l’assignatura fos d’una alta participació, la sobrevalorada qualificació de l’assistència, la mateixa obligació a participar i els punts ja esmentats als paràgraf anterior han provocat, ben al contrari, el progressiu abandonament i, fins i tot, el plantejament d’anul·lar convocatòria per part d’un nombre elevat d’alumnes.
Finalment, dubtem que l’enfocament de l’aprenentatge d’una llengua sense tocar la gramàtica ni la sintaxi serveixi per millorar-ne l’escriptura i la comprensió. Ens preocupa que aquesta hagi estat la base per a les properes assignatures en anglès, ja sigui literatura anglesa o qualsevol altra.
Cultura Clàssica
Donada la importància que ha exercit sobre la nostra cultura el referent grec i llatí, considerem que el temari ha estat completament comprimit, molt superficial, sobretot pel que fa a la part corresponent a Grècia. Igualment, hem notat poca comunicació entre els professors.
Voldríem remarcar que cap lectura obligatòria no ha estat explicada a les plenàries ni als seminaris. Tot plegat creava força sensació de pèrdua i de perplexitat.
Prehistòria
El major problema d’aquesta assignatura ha estat la falta de temps als seminaris, ja que en una sola hora era impossible arribar a tot el que se’ns hauria d’haver transmès. Per això mateix, el seguiment dels seminaris i la participació de l’alumnat quedaven truncats.
Agrairíem que les pràctiques fossin corregides conforme són entregades. De fet, així se’ns havia dit que es faria, de forma que poguéssim comprendre els possibles errors i, per tant, millorar de cara a les properes entregues. No ha estat així.
Destaquem que, del trimestre, aquesta potser sigui l’única assignatura que facilita el sentit crític: l’alumnat ens vèiem abocats a més d’una teoria o punt de vista sobre els diversos temes.
Introducció als estudis literaris
Aquí el temps també ha estat el problema fonamental. Considerem que els continguts de les plenàries, de molta importància i pes de cara a l’afrontament d’ulteriors estudis literaris, no ha pogut tractar-se com es mereixien. Moltes de les lectures obligatòries, a més, no han estat prou treballades.
Pel que fa a les pràctiques, totes han hagut de ser entregades el mateix dia de l’última exposició teòrica, de forma que el temps de redactat quedava força limitat. L’escàs ventall de puntuacions (0, 0.5 i 1) s’ha considerat força injust.
Conclusions i solucions
La principal causa del desacord en la forma de desenvolupament de les assignatures ha estat la manca de temps per assimilar-ne i treballar-ne els conceptes. Les plenàries no han estat suficients si es té en compte tot el temari plantejat, de la mateixa manera que els seminaris no compleixen en absolut les funcions d’àrea de debat (acaben esdevenint petites plenàries).
Proposem que els seminaris es facin (com a Temas fundamentales de la filosofía) seminaris de dues hores, encara que això suposi doblar el nombre d’alumnes. Per a les plenàries, demanem que de cara a l’any vinent es tinguin en compte les nostres demandes.
Pel que fa a les pràctiques, demanem que, igual com se’ns demana que les entreguem en un dia concret, ens siguin retornades abans de la realització de la següent (si pot ser en paper, per tal de veure les correccions i aprendre dels errors). També demanem que entre l’última exposició del temari de la pràctica i la seva entrega hi hagi, almenys, un dia de marge.
Quant a l’assistència i participació obligatòria a les classes, la nostra opinió divergeix molt amb el que s’està duent a terme. Anar a la universitat és una opció personal, lliure, i per això mateix el grau d’implicació hauria de dependre de l’estudiant. Obligar a assistir i a participar és tractar com als infants a persones adultes, tot qüestionant l’ús que fan del seu temps, del seu espai i de les seves decisions. Sovint la participació dels seminaris (això queda constatat després de cinc mesos d’assistència) és duta a terme pels mateixos estudiants, que no necessàriament corresponen als que dominen millor la matèria. El resultat és la baixada del nivell i la delimitació del coneixement.
Demanaríem també la possibilitat d’una “setmana blanca” prèvia a les d’exàmens, per tal que podem assimilar el temari i reflexionar-hi amb la calma que uns estudis humanístic requeririen. El gruix de treball que suposen pràctiques individuals, treballs de grup, preparació de seminaris i lectures és sovint insostenible.
Creiem que seria correcte que, després del redactat del nostre punt de vista, tinguéssim una primera reunió urgent amb l’equip de docència i l’alumnat (o, si més no, amb els/les delegats/des de cada grup).
Atentament,
Els/les delegats/des de primer d’humanitats.
Publicat per assembleahumanitats 
